viernes, 28 de septiembre de 2012

LOS OJOS

To my Castilian friends...

(En record d'uns anys dolços, a la memoria de la literatura com pur artifici, almenys així ho entenia fa 10 anys)



LOS OJOS
Podría cerrar los ojos y escribir, o llorar o reir. Pero desde aquí, desde la ventana del salón, tan lejos de casa, tan lejos de mí, incluso puedo ver como tu empeño en manterner cerradas tus pestañas. Y te mata por dentro. Y yo estoy tan lejos y tu estás tan cerca...
Levanto mi cabeza del papel. A través de la ventana vislumbro una linea recta, perfecta pero eterna. No veo donde termina. Un camino de vidas, de nuevas y viejas vidas. Todas iguales. Todas unidas y a la vez tan separadas por un muro que apenas permite distintguir donde empieza una y acaba la otra. Una sucesión de cabañas que esconden tantos miedos, que encierran tantos sueños...y aquí todo es distinto. El cielo está cubierto por un manto de tristeza y el estatismo cosntante de los verdes y diminutos jardines se ve alterado por un ligero susurro que les incita al movimiento. Y yo desde este punto ignómino te hablo y te cuento que no puedo volver a cerrar los ojos. Y sigo esperando que me lo pidas, que me susurres al oido que cierre los ojos. Y ese momento no llegará y tu voz callará y una piedra se pondrá en tu camino. Y sin poder saltarla ni dejarla atrás, será aparte de tí y el tiempo se detendrá en mi espalda donde tu me esperas.

martes, 7 de agosto de 2012

CANT D’AMOR I


Plora l’ull a la vora de l’arbre
Tanca la porta al temps la paüra
Derronya paraules i no deixa rastre
i el repte trencar la baula a la lluna.

És la terra qui desitja estendre el sol
I el cel adobar la creu del sofriment.
L’ocell ha estés les ales des del subsòl
I cobreix feroç tota llum d’enteniment.

Plora l’ull a la vora del Castell
I una nena li diu de fer fugina
Li agarra la cama, el nas i el clatell
I s’asseu mentre ella fa una teranyina.

No plores més escombraire del temps
És hora de treure el llençol al balcó
I deixar que el vent se’m porte la raó.

martes, 17 de julio de 2012

POEMA DE CELEBRACIÓ


Balle sota el cel etern en flames de gessamí,
Vine! Oh deessa! Amb el teu verí...
Que avui rere la pell dansen vius la sang i el gel.
Sota l’arc del teu camí també balle
I t’agafe la mà amb melangia robada,
Gravetat que em porta cap al centre del teu mal,
I eixuga tota la pluja que ve dels meus ulls.
Però, ara, balle damunt la pedra del teu cor
Que obri la rosa d’aquest cega i boja solitària.

sábado, 23 de junio de 2012

LA NIT DE SANT JOAN

En record d'una antiga nit i d'un antic poema...



                                                           Al solstici d’estiu
                                              
                                                           A la nit de Sant Joan
           
                                                           A la música de l’acordió

                                                           A la màgia del foc
                                              
                                                           A Carme i a Joan




La nit de Sant Joan


Ja han vingut
amb titelles de paper
les fades de la mar i el vent.
Bota, bota la foguera!
Amb rius de xocolate al carrer
les xiquetes al foc han de vèncer.
Una, dues, tres!
al so de l’acordió
els vells bramen al jovent:
Un desig! un desig fareu!
I haureu descobert
el secret d’aquesta flama
que juga amb l’ull etern.
I am el cor que batega
Una, dues, tres,
fent dos passos enrere
entre els meus cabells
ja foscos i tendres cerque,
aquell sabor a xocolate
amb la simfonia de l’etern.

miércoles, 20 de junio de 2012

NAIXEMENT


                            
Arrapada a l’arrel de les teues cuixes
vaig nàixer. Primer van ser els peus.
Després els ulls. Envoltada de sang
i de plor vaig dir-te: no és així l’amor...

sábado, 16 de junio de 2012

CANÇONETA DE BRESSOL


Plena de seny, mare,
de terra i de vent,
vinc a buscar-te
i allà m’han dit
again and again —.
si tornaria a nàixer,
— qui seria, mare?
tindria una altra pell?
vindria amb una ànima de paper?
Escriuria tot el que no sé.
Agafaria el vent i
li diria, d'on véns?
Llapis, paper!
I comptaria una, dues, tres!
Dorm, xiqueta meua,
que la mare ja sap qui ets.
I jo tancaria els ulls
i no somniaria mai més.

martes, 5 de junio de 2012

THE BOX

The box is closed.
I know that you will not come.
There is no wind, no lights, no stars.
Your eyes might fall apart
I know that you will not come.
The darkness from the sky
comes down with marble drums.
The celebration is going to start.
I know that you will not come.
Deans, nuns, mum and dad,
will shout fully proud.
I know that you will not come
full of anger, it is so sad.
Trees, leaves, burning on the sea side.
The moon enhances the night
in the box with no dreams, no love.
I am cold, cold, cold.