Al solstici d’estiu
A
la nit de Sant Joan
A
la música de l’acordió
A
la màgia del foc
A
Carme i a Joan
La nit de Sant Joan
Ja han vingut
amb titelles de
paper
les fades de la
mar i el vent.
Bota, bota la
foguera!
Amb rius de
xocolate al carrer
les xiquetes al
foc han de vèncer.
Una, dues, tres!
al so de
l’acordió
els vells bramen
al jovent:
Un desig! un
desig fareu!
I haureu
descobert
el secret
d’aquesta flama
que juga amb
l’ull etern.
I am el cor que
batega
Una, dues, tres,
fent dos passos
enrere
entre els meus
cabells
ja foscos i tendres
cerque,
aquell sabor a
xocolate
amb la simfonia
de l’etern.
Jo, Noe, eres la hostia...
ResponderEliminarSí, molt evocadora. Nosaltres hem passat la nit de Sant Joan entre els rellotges de sol de Joan Olivares a Otos. Tot un descobriment. Ja hi anirem. Bon solstici.
ResponderEliminarM'encanta!!
ResponderEliminarM'encanta
ResponderEliminar