(Aquest poema està publicat en traducció a l'anglès a la revista literaria Trafika Europe, no. 7, Penn State University, Març 2016)
Lluny, enllà de l’horitzó
la veu d’infant
crida la lluna,
ets tu maleït cor
que et dius amor
qui broda una
xarxa de mentida.
Jo, vaig ser víctima i culpable
i tros de carn efímera,
vulnerable.
Però, ara diré
que aquesta dona
que viu i escriu
agafa la paraula
i deixa de fer
calça:
convertir el llast en cant
convertir el llast en cant
de sirena desposseïda.