CANÇONETA DE BRESSOL

Plena de seny, mare,

de terra i de vent,

vinc a buscar-te

i allà m’han dit

— again and again —.

si tornaria a nàixer,

— qui seria, mare?

tindria una altra pell?

vindria amb una ànima de paper?

Escriuria tot el que no sé.

Agafaria el vent i

li diria, d'on véns?

Llapis, paper!

I comptaria una, dues, tres!

Dorm, xiqueta meua,

que la mare ja sap qui ets.

I jo tancaria els ulls

i no somniaria mai més.