Venen paraules enjorn des del fons de les
butxaques
Volen romandre dins del forn d’amor sense
sabates.
No saben que jo encara no puc obrir-li la
porta.
Vent que a les mans esclates el temps!
Canta la cançó del romanç d’una gavina sense
llengua.
De tot em desfaig i sec a la vora d’un riu
voraç
On espere sense verí les paraules que em
porten romaní.
Gavina cega d’amor minvant, vola i oblida en la
sorra el teu cant.
és preciós.
ResponderEliminarGràcies Sandra, una abraçada gran.
ResponderEliminar