AMOR QUE EM DIUS EL COS

Amor que em dius el cos amb la llengua de Petrarca,

i parles plaers de poma i de sal oberta,

canta el seny colgat en bocins de sorra blanca

quan recites l’esglai de la veu esmunyida.

Ens mirava ajupida la lluna plena

i els dits trenats de tanta gana

ballaven a doll damunt la fruita.

Tu i jo, amor, dins la mar d’escuma viva

obríem les dents com un infant desganat

i xuclàvem llavis i sexe i ulls sense brida.

Plovia al cor ofegat fulles de malenconia

i l’arrel del meu cos signava la teua follia.

Tu i jo, amor, érem, a l’ombra de la nit

nàufrags aïllats de sang amarga a la deriva.