EPITALAMI

Aqui teniu amics un altre poema dels publicats en traducció a l'anglès per Jennifer Arnold a Trafika Europe, no. 7, Penn State University, Març 2016):

Com en el branc més alt s’enrogeix una poma
en el cimal, i els homes collidors l’oblidaren...Safo

M’esclaten les genives als quatre vents

silenci, tenebra, estels.

Fa d’epitalami la lluna

I encén les boires de ponent.

Cap de setmana sagrat al Passat

I entre la pluja

regust de vent amb rellent.

Vinc bategant un somni dins la pell.

Lo temps perdut.

Vigila, hi ha l’esparver.

Regiraré els capvespres viscuts:

escenes de plaer escadusser.

Paraules, imatges, cançons, sonets,

se’m queden tots entre les dents.

Visc al centre del cercle tenebrós

regalimant un desig cridaner

d’anar de nit al bosc i perdrem .

Mormola el pensament

Un altre poema original publicat a la revista Trafika Europe en traducció a l'anglès per Jennifer Arnold: 

Mormola el pensament a trenc d’alba

i innocent vaig component versos de set

entrebancs de resposta hi ha dins la barca

i la paraula esdevé polsim d’enteniment.

Veritas

(Aquest poema està publicat en traducció a l'anglès a la revista literaria Trafika Europe, no. 7, Penn State University, Març 2016)

Lluny, enllà de l’horitzó

la veu d’infant crida la lluna,

ets tu maleït cor que et dius amor

qui broda una xarxa de mentida.

Jo, vaig ser víctima i culpable

i tros de carn efímera, vulnerable.

Però, ara diré que aquesta dona

que viu i escriu agafa la paraula

i deixa de fer calça:
convertir el llast en cant

de sirena desposseïda.

Padre esparver

a SFA

Padre esparver que me acechas desde el cielo
y me citas en el reino de tu nombre,
me petrifica tu voluntad
que se hace en la tierra como en el cielo.
Mi sangre de cada día
se derrama más allá de ti en el día de hoy
pero no sé deshacerme de las viejas culpas
y me reflejo en mis más ciegos deudores.
Me dejo caer en la tentación
de perseguirte en la sombra de mi mal.

(Traducción del poema de Maria-Mercè Marçal del libro Desglaç [Deshielo] 1989)

Some thoughts on writing and translating

It is often said that a translator cannot be considered a writer. However, writers in their prolific careers have done, in most cases, translations. This is obviously an optional task for a poet or a novelist whose most dedicated activity is concerned with creation, composition, and rhythms. All these ingredients that make the writer to go up with a lurch and few seconds later to come down dispossessed and utterly empty, strangely cold and weak.

Writers give themselves entirely to the tireless seeing of words, of images. The poet has surrendered to the control that a novelist possesses of words. The poet cannot be but controlled by the words. They are involved by the rhythm that they passionately deliver with the subtlest delicacy. The main priority of any great poet is to forge the poem to deliver images of extreme vividness, to adequate the impulse of writing to her own eyesight. Words are all invented. No words are out there to be created. The poet does not create words but images. The poet (and this is for every poet) should be able to transmit to the reader the chain of sensations that she or he experience as a writer. The music of the poem needs to harmoniously be interpreted along with the images. Thus, is this not to be found as well when translating?

A LA MEUA MARE

NAIXEMENT

Arrapada a l’arrel de les teues cuixes

vaig nàixer. Primer van ser els peus.

Després els ulls. Envoltada de sang

i de plor vaig dir-te: no és així l’amor...

 CONCEPCIÓ

A ma mare..

Ets la concepció d’un món,

teu i meu i del fat inapel·lable.

D’un somriure a la vora de la mar,

de la barca blanca i blava,

i dels hams colgats de sal.

Jo, no sé qui soc sense tu,

i els llavis amargs de fel

no diuen quin noms tens.

Mare, Concepció, alfa i omega,

sang que ve de tu i del meu desig

de conjurar-te.

Tu, ets l’anima que em retorna

per sempre, eterna, al teu paisatge:

on sóc amb tu i de la paraula hostatge.

TRADUCCIÓN DE MARIA-MERCÈ MARÇAL

Morir: puede ser solo
perder forma y contornos
deshacerse, ser
chupada hacia dentro
del útero vivo,
matriz de dios
madre: desnacer.

Publicado en su libro póstumo 'Raó del cos'.