quan la llibertat
és un tren
o qualsevol
transport d’escap
on es perden les
paraules
a l’ull de la tempesta
deixem la pell en
l’acte
com una serp de cristall
baix l’esguard de
la lluna
a l’anticipada vigília.
Al dia següent
soterràrem
allò viscut de
color de rosa
i escollirem una
altra cançó
al cau d’un nou
viatge.
Albúmina sense
closca
dissolta en la
immensitat
d’allò que en
diem fat
--un futur fet de
passat—
vam ser fantasmes
sense diari,
escamot de vides
fent fugina
maldant per fer
present,
cansats d’esperar
un futur.
Vam trencar la
corda fluixa
que mantenia l’equilibri.
Vam ser desertors
del circ.
Omar García-Obregón
Traducció del original en castellà "Fuimos desertores del circo" del poemari La fragmentación del paisaje (1999) finalista del XIX Premio Internacional de poesía Antonio Machado, Francia)
No hay comentarios:
Publicar un comentario