Recorda’m al cau del teu cor,
quan cent sangs de cent ossos
obrin la pell al passat
quan per cent llavis t’arrossegues
o mil o qui sap si milions
i unes mans cerquen les meues en secret.
Recorda’m al fred de la nit fosca
quan vulgues estimar altres cossos
i altres pits t’alleten la vida diària.
Recorda’m a cel tancat
quan el riu puge serra amunt
amb remor de vent
i et porte com un regal
el sofert miratge de la felicitat.
Gràcies anònim si t'he fet somriure...
ResponderEliminar