NAIXEMENT
Arrapada a l’arrel de les teues cuixes
vaig nàixer. Primer van ser els peus.
Després els ulls. Envoltada de sang
i de plor vaig dir-te: no és així l’amor...
A ma mare..
Ets la concepció d’un món,
teu i meu i del fat inapel·lable.
D’un somriure a la vora de la mar,
de la barca blanca i blava,
i dels hams colgats de sal.
Jo, no sé qui soc sense tu,
i els llavis amargs de fel
no diuen quin noms tens.
Mare, Concepció, alfa i omega,
sang que ve de tu i del meu desig
de conjurar-te.
Tu, ets l’anima que em retorna
per sempre, eterna, al teu paisatge:
on sóc amb tu i de la paraula hostatge.
