Balle sota el cel
etern en flames de gessamí,
Vine! Oh deessa!
Amb el teu verí...
Que avui rere la
pell dansen vius la sang i el gel.
Sota l’arc del
teu camí també balle
I t’agafe la mà
amb melangia robada,
Gravetat que em
porta cap al centre del teu mal,
I eixuga tota la
pluja que ve dels meus ulls.
Però, ara, balle
damunt la pedra del teu cor
Que obri la rosa
d’aquest cega i boja solitària.
