miércoles, 25 de septiembre de 2013

AMOR QUE EM DIUS EL COS



Amor que em dius el cos amb la llengua de Petrarca,
i parles plaers de poma i de sal oberta,
canta el seny colgat en bocins de sorra blanca
quan recites l’esglai de la veu esmunyida.
Ens mirava ajupida la lluna plena
i els dits trenats de tanta gana
ballaven a doll damunt la fruita.
Tu i jo, amor, dins la mar d’escuma viva
obríem les dents com un infant desganat
i xuclàvem llavis i sexe i ulls sense brida.
Plovia al cor ofegat fulles de malenconia
i l’arrel del meu cos signava la teua follia.

Tu i jo, amor, érem, a l’ombra de la nit
nàufrags aïllats de sang amarga a la deriva.

9 comentarios: