miércoles, 25 de septiembre de 2013

AMOR QUE EM DIUS EL COS



Amor que em dius el cos amb la llengua de Petrarca,
i parles plaers de poma i de sal oberta,
canta el seny colgat en bocins de sorra blanca
quan recites l’esglai de la veu esmunyida.
Ens mirava ajupida la lluna plena
i els dits trenats de tanta gana
ballaven a doll damunt la fruita.
Tu i jo, amor, dins la mar d’escuma viva
obríem les dents com un infant desganat
i xuclàvem llavis i sexe i ulls sense brida.
Plovia al cor ofegat fulles de malenconia
i l’arrel del meu cos signava la teua follia.

Tu i jo, amor, érem, a l’ombra de la nit
nàufrags aïllats de sang amarga a la deriva.

domingo, 1 de septiembre de 2013

ROMANÇ DE CEGA GAVINA



Venen paraules enjorn des del fons de les butxaques
Volen romandre dins del forn d’amor sense sabates.
No saben que jo encara no puc obrir-li la porta.
Vent que a les mans esclates el temps!
Canta la cançó del romanç d’una gavina sense llengua.
De tot em desfaig i sec a la vora d’un riu voraç
On espere sense verí a les paraules que em porten romaní.

Gavina cega d’amor minvant, vola i oblida en la sorra el teu cant.