martes, 7 de agosto de 2012

CANT D’AMOR I


Plora l’ull a la vora de l’arbre
Tanca la porta al temps la paüra
Derronya paraules i no deixa rastre
i el repte trencar la baula a la lluna.

És la terra qui desitja estendre el sol
I el cel adobar la creu del sofriment.
L’ocell ha estés les ales des del subsòl
I cobreix feroç tota llum d’enteniment.

Plora l’ull a la vora del Castell
I una nena li diu de fer fugina
Li agarra la cama, el nas i el clatell
I s’asseu mentre ella fa una teranyina.

No plores més escombraire del temps
És hora de treure el llençol al balcó
I deixar que el vent se’m porte la raó.