sábado, 23 de junio de 2012

LA NIT DE SANT JOAN

En record d'una antiga nit i d'un antic poema...



                                                           Al solstici d’estiu
                                              
                                                           A la nit de Sant Joan
           
                                                           A la música de l’acordió

                                                           A la màgia del foc
                                              
                                                           A Carme i a Joan




La nit de Sant Joan


Ja han vingut
amb titelles de paper
les fades de la mar i el vent.
Bota, bota la foguera!
Amb rius de xocolate al carrer
les xiquetes al foc han de vèncer.
Una, dues, tres!
al so de l’acordió
els vells bramen al jovent:
Un desig! un desig fareu!
I haureu descobert
el secret d’aquesta flama
que juga amb l’ull etern.
I am el cor que batega
Una, dues, tres,
fent dos passos enrere
entre els meus cabells
ja foscos i tendres cerque,
aquell sabor a xocolate
amb la simfonia de l’etern.

2 comentarios:

  1. Sí, molt evocadora. Nosaltres hem passat la nit de Sant Joan entre els rellotges de sol de Joan Olivares a Otos. Tot un descobriment. Ja hi anirem. Bon solstici.

    ResponderEliminar